divendres, 12 de març de 2010

Núria. Una lluitadora. Una amiga.

La meva amiga Núria és una persona molt valenta. 
Ha prés una decisió important i ho ha vist clar. 
La Núria és de les que aposten fort, no es rendeixen i està del costat dels que lluiten. En temps de crisi general i en especial del sector del tèxtil a Catalunya, ella fa la maleta i marxa al Vietnam on pot explotar el seu talent, la seva experiència y els seus coneixements. Uns valors que han estat menys tinguts a la seva terra i com ella diu, a sobre té el "handicap" de ser dona. Una vergonya!
Però ella no s'ha rendit i no s'ha resignat a caure en la mediocritat dels que baixen els braços.
La Núria també és humana i segur que té neguits i petits temors davant aquest repte.
Per a mí, ja ha guanyat, ja és tot un exemple de determinació, no hi ha lloc al fracàs perquè amb la seva valent decisió la paraula fracàs no existeix.
Molta sort, Núria!
Recorda que l'esperit Huddersfield '91 està sempre amb tu!!

8 comentaris:

Begoña ha dit...

Bonitas palabras!!!
Tiempos de crisis, tiempos de oportunidades.
Va a ser un exito su aportacion!!!
Besos

Rafa ha dit...

Sí, senyors, molt bé Núria i molt bé Cristóbal. Amb el teu permís em penso que et copiaré l'homenatge i el penjaré també al meu blog. Petons i abraçades a tothom!!! ;))

Núria ha dit...

Hola Cristóbal! Moltíssimes, moltíssimes gràcies per les teves paraules, i per ser com ets!!!

Me n'alegro que pensis això de mi, i espero estar a l'alçada de les circumstàncies.

Molts petons a tots i podeu tenir clar que us portaré a tots dins del meu cor, ....i a la foto jejejeje

Us estimo!!!

Cristóbal ha dit...

Ja està tot dit, Núria!!!
Molta sort i endavant!
Seguro que será un éxito, Begoña!
Rafa tens tots els drets audiovisuals per fer el que vulguis!

Olga ha dit...

Despres del super missatge del Cristobal no tinc res mes que dir. Cristobal ho has dit tot i mes.

Nuria que et vagi molt be pel Vietnam i no et pensis que estaras sola. Des de l´exili estare plenament amb tu (cada dia fins que tornis).
Una abracada ben forta.

Neus ha dit...

No calen més paraules,... veritablement en Cristobal te tota la raó. Calen un parell de nassos per a fer el que fa la Núria. No es facil marxar de casa, i si a més es tant lluny,... encara es més complicat. Sigui com sigui, es veritat, ja has guanyat Núria.
Una abraçada molt i molt forta i no deixis d'escriure a facebook per a que puguém seguir les teves vivencies.

Gari ha dit...

Bonica...encara que lluny, sempre estaràs amb mi, son molts anys, i puc assegurar que ets una lluitadora des d´el moment de néixer.
Cuidat molt, i recorda que t´estimo....i dos anys potser passaran mes ràpid d´el que et penses.
Petons i una abraçada ben forta♥
I ara, a triomfar;))))

redfox ha dit...

Bonitos palabros Cristóbal!
A mi l'únic que em sap greu és no poder marxar amb la Núria!